COLL, J.M. – ROIG, J. (2003): “Les sivelles de cinturó d’època visigoda (segles VI-VIII) a les comarques de Barcelona”. Actes II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Sant Cugat del Vallès 18-21 d’abril de 2002., Acram, Sant Cugat del Vallès, Vol. 2, p. 831-836. 

ROIG, A. – ROIG, J. (1998): “Un plat de ceràmica de procedència oriental (segles XIV-XV) trobat al fossat  del castell cartoixa de Vallparadís”, Terme nº 13, Centre d’Estudis Històrics-Arxiu Històric Comarcal, Terrassa, p. 17-18. 

COLL, J.M. – ROIG, J. (1998): “L’antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions”, Lauro nº 14, Granollers, abril 1998, p.5-14.  En aquest article s’analitzen tres jaciments arqueològics atribuïbles al període de l’antiguitat tardana (segles VI – VII), dos d’ells al nucli urbà actual de Granollers (Vallès Or.). També es presenten unes reflexions entorn del poblament al territori del Vallès durant aquest període sobre la base del testimoni arqueològic.

ROIG, J. (1997): “Un conjunt ceràmica procedent de les voltes gòtiques de l’església de Sant Fèlix (Sabadell, Vallès Occ.)”,  Arraona, nº 20, Sabadell, p.33-45.  Aquest article presenta els resultats de l’estudi d’un lot de materials inèdits procedents de la neteja de la volta de la nau gòtica de l’església de Sant Fèlix (Sabadell, Vallès Occ.), esfondrada l’any 1909 en motiu dels fets de la Setmana Tràgica.

ROIG, J. – COLL, J.M. – MOLINA, J.A. (1996): “Proposta d’estudi de la ceràmica medieval a la Catalunya Vella (s. IX – XI): contextes estratigràfics i avanç tipològic i funcional”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XXXVIII, Girona, 1996-97, p. 1445-1453.

ROIG, J. – COLL, J.M. – MOLINA, J.A. (1995): “El forn de la Vinya d’en Sant (Castellar del Vallès) i els contextos ceràmics del segle XIII al Vallès”, Arraona nº17, Tercera època, Sabadell, p. 9-36. El present estudi dóna a conèixer el taller medieval de ceràmica de la Vinya d’en Sant (Castellar del Vallès), del qual només coneixem un forn i la producció que hi ha documentada. L’estudi dels seus materials ha permès elaborar una primera proposta de seriació tipològica d’aquestes produccions. L’anàlisi d’altres conjunts de ceràmica del s. XII – XIII de la zona del Vallès completen l’estudi.

ROIG, J. – MOLINA, J.A. – COLL, JM. (1995): “Els escudellers i la producció ceràmica de Vilafranca (segles XVI-XVII): avanç del seu estudi”, Miscel.lània Penedesenca, v. XX, Institut d’Estudis Penedesencs, p. 637-648.  Aquesta comunicació és un avanç d’un treball monogràfic més extens sobre els escudellers de Vilafranca del Penedès. L ‘estudi s’ha fet a partir d’un quantiós lot de peces de ceràmica defectuoses de cuita, provinent d’algunes intervencions arqueològiques d’urgència realitzades en ple nucli urbà de la vila I’any 1990. Els resultats han estat el descobriment d’una indústria ceramista vilafranquina, situable cronològicament entre el s. XVI i primera meitat del s. XVII, desconeguda fins ara, amb tipus de produccions diferents a les dels altres centres ceramistes de Catalunya a partir de la tècnica decorativa.

COLL, JM – MOLINA, JA – ROIG, J. (1994): “El Fondal de Valldellós (Alt Penedès): un nucli eremític en cova del segle Vè”, Miscel.lània Penedesenca, v. XX, Institut d’Estudis Penedesencs,1994,  p.171-183. En aquesta comunicació s’analitzen els materials de cronologia tardoromana: Ceràmiques DSP, material de vidre i metall, etc. S’observa, pel que fa al material ceràmic, una preponderància de peces de vaixella fina d’importació, enfront d’una total absència de les de cuina. Així, el tipus de material aparegut, juntament a les característiques orogràfiques de l’indret, ens duen a pensar en aquest indret com un nucli eremític – cultual en cova del s. V.

ROIG, J. – MOLINA, J.A. – COLL, J.M. (1992): “Els vidres litúrgics de St. Nicolau”, Arraona, nº 11, Sabadell, p. 73-78.

COLL, JM., MOLINA, JA., ROIG, J., PLANAS, E. (Col·lectiu COTA 5). (1990): “El fragment de ceràmica cardial trobat a la Torre Roja: un error d’adscripció”, Arraona, nº7, Sabadell, p. 67-70. La present nota no pretén altra cosa que servir per a rectificar una desencertada valoració que féu apreciar, erròniament, com a cardial un fragment de ceràmica trobat durant els primers anys vuitanta a prop del conegut poblat ibèric de la Torre Roja, en el Puig Castellar (Caldes de Montbui/Sentmenat).