La creixent revalorització del patrimoni edificat de caràcter local juntament amb la realització de projectes i reformes urbanístiques dels centres i edificis històrics dels diferents municipis, han creat una necessitat d’estudi i tractament d’aquest patrimoni popular que cada cop és més escàs.
S’ha endegat així una dinàmica de documentació i enregistrament arquitectònic seguint criteris històrics i metodologia arqueològica que haurà d’esdevenir, en un futur, una pràctica habitual de qualsevol actuació en el patrimoni edificat.
En alguns casos es pretén obtenir un coneixement aprofundit del conjunt de cara a posteriors rehabilitacions, i en d’altres, el poder disposar d’una documentació i un estudi del conjunt que no pot ser recuperat o ha de ser significativament transformat.
