Una excavació arqueològica és un procés d’estudi de les estratigrafies naturals i antròpiques que se sedimenten en un lloc determinat.
Consisteix en retirar les capes de terra i estratigrafies en odre invers a com s’han anat formant. El registre gràfic i analític d’aquest procés formarà el registre arqueològic, que permetrà interpretar el jaciment.
Les metodologies emprades en una excavació varien segons la seva naturalesa i ubicació.
Excavacions urbanes:
Es fan en indrets urbanitzats i en zones d’espectativa arqueològica. Depenent de del projecte d’obra i de l’afectació al subsòl la intervenció és puntual o extensiva. Els resultats i temps d’execució depenen en gran mesura de la quantitat i complexitat de les restes arqueològiques que hi ha i que es van trobant.
Excavacions de gran extensions:
Es fan en indrets molt poc o no urbanitzats que estan afectats per grans projectes d’urbanització o d’infraestructures (autopistes, polígons industrials, etc.).
Prèviament se solen fer estudis del territori per determinar aquelles zones amb més probabilitat de tenir restes arqueològiques així com prospeccions arqueològiques amb tragelles a on es localitzen les restes arqueològiques. A continuació es procedeix a la seva excavació.
Solen ser estructures arqueològiques excavades al terreny natural, amb poca estratigrafia i la seva conservació depèn de l’erosió del terreny.
