INTERVENCIONS: Campanyes 1993, 1994, 1995, 1996, 1997 SUPERFÍCIE: 2500 m2 PROMOCIÓ: Ajuntament de Soriguera CRONOLOGIA: Prehistòria (Bronze Final, època medieval, època contemporània. El vilatge de Santa Creu es troba emplaçat a 1628 metres d’altura a l’actual municipi de Soriguera, en els límits del Pallars Sobirà, a la capçalera de l’antiga Vall de Siarb, esmentada documentalment ja al segle X. El conjunt arqueològic ocupa tota l’esplanada rocosa del cim del Tossal de la Santa Creu, també conegut com a Cap de les Culties. Entre els anys 1993 i 1997 es va dur a terme un projecte d’investigació i recerca arqueològica en el jaciment de St. Creu amb l’objectiu d’estudiar i rehabilitar aquest poblat medieval de muntanya, contemplant, ja des de bon començament, la seva posterior oferta patrimonial. Les intervencions arqueològiques van afectar dues àrees significatives del poblat, d’una banda l’espai religiós i defensiu, situat a l’extre

INTERVENCIONS: Juliol – agost, novembre – desembre de 1998 i gener – febrer 1999. SUPERFÍCIE: 185m2 PROMOCIÓ: Parròquia de Sant Julià / Ajuntament de Sabadell / Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya CRONOLOGIA: Època medieval, època moderna, època contemporània L’església parroquial de St. Julià d’Altura es troba situada al nord-oest del terme de Sabadell, al Vallès Occ., a 303 metres d’altitud en un pla carener. L’actual església –que és fruit de diverses etapes constructives-, està formada per un ampli edifici de planta rectangular amb absis també rectangular, estructurada per cinc arcs torals i vuit capelles als laterals. Presenta un cimbori de cúpula esfèrica al damunt de l’absis principal. Aquesta construcció pot ser datada entre 1611 i 1616, gràcies als documents de l’obra conservats a l’arxiu parroquial. Durant els anys 1998 i 1999 es va dur a terme una intervenció arqueològica a l’interior de l’edif

L’església de Sant Esteve va ser objecte, de cinc campanyes d’actuació arqueològica (1996, 1997, 2000, 2001 i 2007) que han permès establir les fases d’ocupació i d’evolució del jaciment en base a les estructures arqueològiques i la seva seqüència estratigràfica: Fase I. El vilatge amb el sitjar i la necròpolis alt medieval de tombes antropomorfes (s. IX-X-XI). Fase II. L’església romànica i la necròpolis de la sagrera (s. XI – mitjan s. XII). Fase III. L’ampliació de l’església: la capçalera triabsidada tardoromànica. (mitjan s. XII). Fase IV. L’església a l’època baixmedieval. (segles XIII – XV).

Les intervencions arqueològiques realitzades el 2007-2008 i fins el 2013 han permès excavar parcialment un extens i potent jaciment de quasi 6 ha, amb importants restes arqueològiques i una seqüència i superposició d’assentaments des d’època romana republicana fins pràcticament a l’actualitat.

L'excavació de la Masia de Can Roqueta (Sabadell) i d'una gran superfície del voltant, ha permès conèixer l'evolució històrica de l'edifici i els seus precedents, amb una amplitud cronològica que va des del s. XII fins al s. XIX. S'ha constatat l'existència d'un primer mas, originat entre els segle s. XII - XIII, que evoluciona amb profundes remodelacions i reconstruccions durant l'etapa baixmedieval, entre els segles XIX - XV i XVI, fins a la construcció d'un nou edifici durant l'època moderna quan esdevingué la masia que avui dia tenim conservada en alçat.