Santa Creu de Llagunes (Soriguera, Pallars Sobirà)

INTERVENCIONS: Campanyes 1993, 1994, 1995, 1996, 1997
SUPERFÍCIE: 2500 m2
PROMOCIÓ: Ajuntament de Soriguera
CRONOLOGIA: Prehistòria (Bronze Final, època medieval, època contemporània.

El vilatge de Santa Creu es troba emplaçat a 1628 metres d’altura a l’actual municipi de Soriguera, en els límits del Pallars Sobirà, a la capçalera de l’antiga Vall de Siarb, esmentada documentalment ja al segle X. El conjunt arqueològic ocupa tota l’esplanada rocosa del cim del Tossal de la Santa Creu, també conegut com a Cap de les Culties.

Entre els anys 1993 i 1997 es va dur a terme un projecte d’investigació i recerca arqueològica en el jaciment de St. Creu amb l’objectiu d’estudiar i rehabilitar aquest poblat medieval de muntanya, contemplant, ja des de bon començament, la seva posterior oferta patrimonial. Les intervencions arqueològiques van afectar dues àrees significatives del poblat, d’una banda l’espai religiós i defensiu, situat a l’extrem nord-oest, amb la presència d’una petita església romànica i una torre circular; i d’altra banda, els espais d’habitatge, localitzats a l’extrem sud i centre del recinte murat, amb un total de tres focs documentats.

Ara com ara, no disposem de referències documentals que es puguin associar directament amb l’assentament. El topònim que ens ha perviscut fins a l’actualitat ha de correspondre a una denominació tardana de l’indret, un cop el vilatge ja ha deixat d’existir i se n’ha perdut el nom originari. En aquest sentit les mencions documentals conegudes que ens parlen de l’antiga vall de Siarb són poc explícites, i no permeten atribuir, amb total seguretat, cap de les referències a llocs de poblament i esments puntuals d’esglésies amb el jaciment arqueològic del vilatge de Sta. Creu.

A partir de les intervencions arqueològiques ha estat possible determinar la dinàmica històrica del conjunt i identificar així tres grans moments d’ocupació humana al tossal.

L’assentament prehistòric. Durant les primeres campanyes d’excavacions es va fer evident la presència abundant de materials prehistòrics (ceràmica, indústria lítica i pedres de molí barquiformes) barrejats entre els enderrocs i integrats dins d’estrats i estructures medievals, i a voltes, formant part de petites concentracions de material i terres d’anivellament en estat primari. D’aquesta manera es constata una ocupació del tossal durant l’època prehistòrica, ja sigui de caràcter temporal o estable, que pot situar-se, a grans trets, dins d’unes etapes del Bronze mitjà/final. Desconeixem les característiques i l’entitat d’aquest assentament, que ens ha arribat molt afectat per la construcció del vilatge medieval.

El vilatge medieval. En un moment indeterminat que caldria situar provisionalment al voltant dels segles X i XI es detecta la presència d’una vilatge medieval que ocupa tota la superfície del tossal. Ara com ara, davant l’estat de la recerca arqueològica no podem precisar els orígens d’aquest assentament, ni tampoc si aprofita o no construccions d’una ocupació precedent. Tanmateix, a partir de l’estructuració dels seus espais i les característiques constructives de les edificacions s’intueix una certa uniformitat i contemporaneïtat de gran part de l’assentament. D’aquesta manera podem identificar amb claredat la seva darrera fase d’ocupació i el seu moment d’abandó, que cal situar cap a les darreries del segle XIII i l’inici del segle XIV, a grans trets.

L’ocupació militar durant la Guerra Civil. Durant aquest episodi bèl·lic, entre els anys 1936 i 1939, l’indret és ocupat com a lloc d’atrinxerament puntual de tropes, o petits grups armats, esdevenint així un punt estratègic i de control visual immillorable. Des d’aquest enclavament és possible controlar tota la vall i el pas del port del Cantó. Atribuïble a aquest moment s’han identificat algunes construccions fetes amb pedra seca, utilitzant pedres del vilatge, a manera de garites o refugis, així com nius d’ametralladores situats en diferents punts dominants del tossal i dins els fossats.

Bibliografia:

1. ROIG , J. (2003a): “Santa Creu de Llagunes (Soriguera, Pallars Sobirà): un vilatge ramader d’època medieval al Pirineu”. Actes II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, SantCugat del Vallès 18-21 d’abril de 2002., Acram, Sant Cugat del Vallès, 2003, Vol. 2, p. 617–633.
2. ROIG , J. (2003b): “Els materials de ferro i de bronze del vilatge medieval de Santa Creu de Llagunes (Soriguera, Pallars Sobirà)”. Actes II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Sant Cugat del Vallès 18-21 d’abril de 2002., Acram, Sant Cugat del Vallès, 2003, Vol. 2, p. 831-836.
3. ROIG, A. – ROIG , J. (1993).- “Despoblat de Santa Creu de Llacunes” Catalunya Romànica, volum XV, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1993, p. 296-298.
4. ROIG, A. – ROIG , J. (1994).-“L’ocupació del territori de muntanya: l’urbanisme i els despoblats al Pallars (Pirineu central)”, IV C.A.M.E, Alacant, tomo II, p. 325-330.
5. ROIG, A. – ROIG , J. (1998).- “Despoblat de Santa Creu de Llacunes” Catalunya Romànica, volum XXVII, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1998, p. 214-215.
6. ROIG, A. – ROIG, J. (1998-1999). Memòries de les intervencions arqueològiques al poblat medieval de Santa Creu de Llagunes (Soriguera, Pallars Sobirà), campanyes de 1994, 1995 i 1996. Memòries inèdites dipositades al Servei d’Arqueologia de laGeneralitat de Catalunya, Barcelona, i Arrago sl, Sabadell.
7. ROIG, A. – ROIG, J. (2001).- “Formes de poblament agrupat d’alta muntanya: la vall de Siarb (Soriguera, Pallars Sobirà)”, Villages Pyrénéens. Morphogenèse d’un habitat de montagne, Maurice Berthe –Benoît Cursente Ed., CNRS-Université de Toulouse-Le Mirail,Toulouse 2001, p. 209-220.
8. RIU, M. (1993). “Vilatge i castell sobirà de Sant Miquel de la Vall (Pallars Jussà)”. Catalunya Romànica, volum XV. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1993, p. 336-338.