ROIG, J; COLL, J.M. (2015): “L’assentament del neolític dels Horts de Can Torras i la Plaça Major de Castellar del Vallès: Les sitges, les sepultures i el material arqueològic”. Recerca, 8. Castellar del Vallès, abril 2015. Pàg. 25 – 37.

Resultats de l’excavació arqueològica a l’església de Santa Maria del Puig de la Creu realitzada el 2013. ROIG, J. (2015): “La intervenció arqueològica a l’església de Santa Maria del Puig de la Creu (Castellar del Vallès, Vallès Occ.)” Recerca, 8. Castellar del Vallès, abril 2015. Pàg. 17-24.

Es presenten els últims resultats de les excavacions al jaciment de la Plaça Major de Castellar del Vallès. Aquest jaciment està integrat per un assentament del neolític amb sitges i enterraments, així com parts d’una vil·la del Baix Imperi i un vilatge de l’antiguitat tardana (s. V-VII) amb presència de cabanes, àmbits de magatzem i producció, i la seva necròpolis associada. A més a més, s’hi ha realitzat la troballa d’abundant material ceràmic i de vidre representatiu del període. ROIG, J. – COLL, J.M., (2010): “El jaciment de la Plaça Major de Castellar del Vallès (Vallès Occidental): L’assentament del Neolític i el vilatge de l’antiguitat tardana”, Tribuna d’Arqueologia 2008-2009, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p.187-220.

COLL, J.M. – ROIG, J. (2006): “La intervenció arqueològica als Horts de Can Torras (Castellar del Vallès): un assentament del neolític i un vilatge de l’antiguitat tardana”, Tribuna d’Arqueologia 2003-2004, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, p.113-127. 

COLL, J.M. – ROIG, J. (2005): “Un assentament del Neolític i un vilatge de l’antiguitat tardana als Horts de Can Torras (Castellar del Vallès, Vallès Occidental). Recerca nº 5, Castellar del Vallès, p. 45 – 58.

COLL, JM. (2003): “Estudi d’una casa rural del segle XVIII: Cal Calissó (Castellar del Vallès, Vallès Occidental)”. Actes II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Sant Cugat del Vallès 18-21 d’abril de 2002., Acram, Sant Cugat del Vallès. L’excavació arqueològica d’aquesta casa urbana, juntament amb l’estudi de paraments i distribució dels espais han permès documentar l’estructura i organització d’una casa construïda durant la segona meitat del s. XVII. S’han documentat tres fases corresponents a època moderna: 2a meitat del s. XVII, ampliada a principis del s. XVIII i reformada de distribució entre 1802 i 1807.

MOLINA, JA. – MARAGALL, M. – GUILERA, A. – PIÑEIRO, M. (2003): “Registre arqueozoològic de Sant Esteve de Castellar Vell (Castellar del Vallès, Vallès Occidental): vilatge i propera església altmedieval (segle X – XI)”. Actes II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Sant Cugat del Vallès 18-21 d’abril de 2002.Acram, Sant Cugat del Vallès,  p. 809 – 815.  L’excavació arqueològica a Sant Esteve de Castellar Vell (poblat alt-medieval i església pròxima) es va realitzar entre els anys 1995-2001. En aquest article presentem l’estudi de les restes arqueozoològiques aparegudes en el conjunt de sitges del poblat i també de les sitges de l’església de Sant Esteve. Aquesta simultaneïtat cronològica d’ambdós espais fa possible una comparació que permet observar les possibles diferències o similituds entre un àmbit civil i un altre religiós.

ROIG, J. – COLL, J.M. (2003), “El conjunt arqueològic de Sant Esteve de Castellar Vell (Castellar del Vallès, Vallès Occ.): el vilatge i l’església d’època carolíngia i comtal (segles IX-X i XI-XII)”. Actes II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Sant Cugat del Vallès 18-21 d’abril de 2002., Acram, Sant Cugat del Vallès, 2003, Vol. 2, p. 791 – 803.  El jaciment de Sant Esteve de Castellar Vell (Castellar del Vallès) ha permès identificar una agrupació de sitges de cronologia alt-medieval amb abundants materials arqueològics. Aquestes sitges juntament amb un fossat situat en un extrem de l’accés del turó la identifiquen amb un vilatge fortificat carolíngi (segles IX – X). D’altra banda, en el punt més alt del turó, es troba l’església romànica de Sant Esteve de Castellar Vell. En aquesta es documenten tres fases. La fase I correspon a una capella preromànica i la seva necròpolis. La fase II correspon a inicis del segle XI i s’id