El passat 2 de novembre va tenir lloc una conferència sobre Sant Pau de Riu-sec dins el marc de conferències i seminaris que organitza l’Aula de Sabadell. L’acte va tenir lloc a l’Auditori Antic de la Fundació Caixa de Sabadell  en dues sessions. L’Aula (Aula d’Extensió Universitària de Sabadell per a la Gent Gran) és una associació sense ànim de lucre fundada fa uns deu anys que té l’objectiu de difondre la cultura a la gent gran dins un àmbit universitari. En estreta vinculació amb la Universitat Autònoma de Barcelona,  organitza un programa de classes i seminaris setmanals així com tota una sèrie d’activitats complementàries. Sant Pau de Riu-sec és un ric jaciment situat a la part sud de Sabadell, al costat dels complexos comercials Ikea i Leroy Merlín. Des de l’any 2007 s’hi ha dut a terme diverses campanyes d’excavació arqueològica que han permès iniciar un projecte d’investigació amb l’objectiu d’estudiar l’evolució i característiques d’aquest jaciment tant extraordinari. Sant Pa

ROIG, J. – COLL, J.M. (2012), El registro cerámico de una aldea modelo de la antigüedad tardía en Catalunya (siglos VI-VIII): Can Gambús-1 (Sabadell, Barcelona), Actas del IX Congresso Internazionale AIECM2, 23-29, Venezia 23-29 novembre 2009. Venezia, p. 193-196.

Aquesta setmana ha començat la campanya d’excavació 2015 a Sant Pau de Riu-sec. Les excavacions duraran dues setmanes i se centraran a la zona de davant la porta d’entrada a l’església. Aquest indret ja va ser parcialment excavat en la campanya 2007 – 2008 on es va localitzar part del cementiri parroquial amb tombes del s. XII al XIX i les restes d’una vil·la romana alt imperial (s. I – II dC). Aquest any, doncs, es planteja l’excavació d’algunes d’aquestes tombes que van quedar sense excavar l’any 2008 i la profundització d’aquest sector. El cementiri medieval es troba situat damunt les restes de la vil·la romana i per tant, és possible, que aquest any se’n localitzin altres parts. Aquesta campanya està finançada pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona i s’inscriu dins del Projecte de Recerca quadriennal 2014-2017 de Sant Pau de Riu-sec, en el que també hi col·labora l’Ajuntament de Sabadell i l’Institut Català d

L’existència d’obradors de terrissa a la vila de Sabadell ha estat evidenciada des de fa temps a partir de les fonts escrites, i més recentment, també, a partir de la pràctica de l’arqueologia urbana. A partir de les fonts escrites, sembla que es pot intuir la presència de terrissers a la vila ja en els segles XIV-XV, malgrat que encara no és possible confirmar-ho. És a partir dels segles XVII i XVII, es constata una proliferació de terrissers a la vila, moment en què s’arribarà a la màxima expansió amb 14 obradors a finals del segle XVIII i una producció de 313.540 peces l’any 1794. Al llarg d’aquesta centúria la producció terrissera creix exponencialment i assoleix el seu major desenvolupament, amb una distribució i difusió del seu comerç per totes les comarques de la Catalunya central. Gràcies als registres de cens i contribucions de l’època, coneixem la majoria d’aquests artesans i la seva ubicació. Els darrers 25 anys, gràcies a les nombroses intervencions arqueològiques que s’han

ROIG BUXÓ, Jordi (2014). “Arqueologia d’època moderna a Sabadell: la transformació de la vila fortificada baixmedieval i el desenvolupament dels tallers artesanals de vidre i de terrissa (s. XVI al XVIII)”. Arraona: Revista d’Història. Sabadell: Ajuntament de Sabadell. Arxiu Històric de Sabadell, núm. 34, p. 82-115. 

La necròpolis de Can Gambús-1 presenta 47 sepulcres de fossa de tipus monumental i complex, amb una diversitat d’estructures funeràries i un ric i variat aixovar, amb presència exclusiva d’individus adults. Aquestes singularitats han permès completar la tipologia dels sepulcres de fossa, amb aportacions inèdites del seu procés de construcció i sistemes de coberta, reutilitzacions i saquejos, així com la presència de dispositius funeraris fets de materials peribles. També s’observen diferències en les construccions i en la composició dels aixovars que podrien indicar una certa diferenciació social entre els individus enterrats a la necròpolis. ROIG, J. – J.M. COLL. (2010): “La necròpolis del neolític mitjà de Can Gambús-1 (Sabadell, Vallès Occidental): nova tipologia dels sepulcres de fossa i pràctiques funeràries durant el IV mil·lenni Cal BC a Catalunya”, Cypsela nº 18, p. 93-122.

ROIG, J. – COLL, J.M. (2013), “Los palatia altomedievales del Vallés (siglos X-XI): la aportación de la arqueología”, BALLESTÍN, X. – PASTOR, E. Lo que vino de Oriente. Horizontes, praxis y dimensión material de los sitemas de dominación fiscal en Al-Andalus (ss. VII – IX). BAR International Series 2525. Archaeopress, Oxford.

ROIG, J. – COLL, J.M. (2012), La intervenció arqueològica a Sant Pau de Riu-sec 2007-2008 (Sabadell, Vallès Occ.): la vil·la romana, l’assentament d’època carolíngia i la parròquia i granja templera medievals, Arqueologia Medieval, 6-7 (2010-2012), Acram, Barcelona, 2012, p.24-41.  Més informació sobre el jaciment, aquí.

Un gran retall semisubterrani va posar al descobert una bona mostra del registre material d’un lloc d’habitació del Calcolític català: un voluminós conjunt de material ceràmic amb vasos amb decoració campaniforme, vasos llisos i grans recipients, a més de material lític i restes de fauna. ROIG, J. – MOLINA, D. – COLL, J.M. – MOLINA, J.A. (2008): “El jaciment calcolític del Vapor Gorina (Sabadell, Vallès Occidental)” Tribuna d’Arqueologia 2007, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, p. 93-122.

Es presenta la necròpolis de Can Gambús-1, de cronologia neolítica i associada a la denominada Cultura dels Sepulcres de Fossa (finals del V a inicis del IV mileni cal BC). L’objectiu principal és informar de les novetats relatives als procediments de construcció de les foses i als materials utilitzats en la coberta de les sepultures a més del tractament donat a alguns dels individus. Això ha estat possible gràcies a l’excepcional estat de conservació de dites sepultures i al seu rigorós procés d’excavació arqueològica i al seu estudi antropològic i taxonòmic detallat a partir de totes les evidències disponibles. Així mateix es presenten els aixovars recuperats en les inhumacions la riquesa de les quals és molt notable, en comparació amb la d’altres contextos funeraris similars. Probablement aquesta dada estigui relacionada amb la presència exclusiva d’individus adults entre els inhumats. ROIG, J. – COLL, J. M. – GIBAJA, J.F. – CHAMBON, P. – VILLAR, V. – R