La necròpolis de Can Gambús-1 presenta 47 sepulcres de fossa de tipus monumental i complex, amb una diversitat d’estructures funeràries i un ric i variat aixovar, amb presència exclusiva d’individus adults. Aquestes singularitats han permès completar la tipologia dels sepulcres de fossa, amb aportacions inèdites del seu procés de construcció i sistemes de coberta, reutilitzacions i saquejos, així com la presència de dispositius funeraris fets de materials peribles. També s’observen diferències en les construccions i en la composició dels aixovars que podrien indicar una certa diferenciació social entre els individus enterrats a la necròpolis. ROIG, J. – J.M. COLL. (2010): “La necròpolis del neolític mitjà de Can Gambús-1 (Sabadell, Vallès Occidental): nova tipologia dels sepulcres de fossa i pràctiques funeràries durant el IV mil·lenni Cal BC a Catalunya”, Cypsela nº 18, p. 93-122.

Es presenten els últims resultats de les excavacions al jaciment de la Plaça Major de Castellar del Vallès. Aquest jaciment està integrat per un assentament del neolític amb sitges i enterraments, així com parts d’una vil·la del Baix Imperi i un vilatge de l’antiguitat tardana (s. V-VII) amb presència de cabanes, àmbits de magatzem i producció, i la seva necròpolis associada. A més a més, s’hi ha realitzat la troballa d’abundant material ceràmic i de vidre representatiu del període. ROIG, J. – COLL, J.M., (2010): “El jaciment de la Plaça Major de Castellar del Vallès (Vallès Occidental): L’assentament del Neolític i el vilatge de l’antiguitat tardana”, Tribuna d’Arqueologia 2008-2009, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p.187-220.

Es presenta la necròpolis de Can Gambús-1, de cronologia neolítica i associada a la denominada Cultura dels Sepulcres de Fossa (finals del V a inicis del IV mileni cal BC). L’objectiu principal és informar de les novetats relatives als procediments de construcció de les foses i als materials utilitzats en la coberta de les sepultures a més del tractament donat a alguns dels individus. Això ha estat possible gràcies a l’excepcional estat de conservació de dites sepultures i al seu rigorós procés d’excavació arqueològica i al seu estudi antropològic i taxonòmic detallat a partir de totes les evidències disponibles. Així mateix es presenten els aixovars recuperats en les inhumacions la riquesa de les quals és molt notable, en comparació amb la d’altres contextos funeraris similars. Probablement aquesta dada estigui relacionada amb la presència exclusiva d’individus adults entre els inhumats. ROIG, J. – COLL, J. M. – GIBAJA, J.F. – CHAMBON, P. – VILLAR, V. – R