MOLINA, J.A. – ROIG, J. – COLL, JM. (1995): “Can Simó: una necròpoli de la tardo antiguitat inèdita a l’Alt Penedès”, Miscel.lània Penedesenca, v. XX, Institut d’Estudis Penedesencs, p. 143-153.  L’any 1950 es va descobrir la necròpoli de Can Simó (Sant Llorenç d’Hortons). S’hi localitzaren sic tombes en caixa de lloses: cinc de caixa rectangular i una de caixa trapezoïdal i capçalera arrodonida. En una d’elles, a més, junt amb l’inhumat, hi aparegué una ampolleta/ungüentari de vidre, com a aixovar. Amb tot, però, aquesta necròpoli ha romàs, pràcticament, desconeguda fins ara. Amb aquest estudi es dóna a conèixer i se situa cronològicament cap al segles VI- VII.

ROIG, J. – MOLINA, J.A. – COLL, JM. (1995): “Els escudellers i la producció ceràmica de Vilafranca (segles XVI-XVII): avanç del seu estudi”, Miscel.lània Penedesenca, v. XX, Institut d’Estudis Penedesencs, p. 637-648.  Aquesta comunicació és un avanç d’un treball monogràfic més extens sobre els escudellers de Vilafranca del Penedès. L ‘estudi s’ha fet a partir d’un quantiós lot de peces de ceràmica defectuoses de cuita, provinent d’algunes intervencions arqueològiques d’urgència realitzades en ple nucli urbà de la vila I’any 1990. Els resultats han estat el descobriment d’una indústria ceramista vilafranquina, situable cronològicament entre el s. XVI i primera meitat del s. XVII, desconeguda fins ara, amb tipus de produccions diferents a les dels altres centres ceramistes de Catalunya a partir de la tècnica decorativa.

COLL, JM – MOLINA, JA – ROIG, J. (1994): “El Fondal de Valldellós (Alt Penedès): un nucli eremític en cova del segle Vè”, Miscel.lània Penedesenca, v. XX, Institut d’Estudis Penedesencs,1994,  p.171-183. En aquesta comunicació s’analitzen els materials de cronologia tardoromana: Ceràmiques DSP, material de vidre i metall, etc. S’observa, pel que fa al material ceràmic, una preponderància de peces de vaixella fina d’importació, enfront d’una total absència de les de cuina. Així, el tipus de material aparegut, juntament a les característiques orogràfiques de l’indret, ens duen a pensar en aquest indret com un nucli eremític – cultual en cova del s. V.